Poesía

«Llamber lo que nun se fai ye lo más ensugao que pue faer un llambión», de Francisco Priegue

  Ye tan sóledu que precisa incredulidá por que daquién-y diere de papiar con fechiza delicatessen. Ta tan mancáu pela brunoise que llevó a cabu col…

Francisco Priegue 24 de xineru de 2022 · 1 min de llectura

 

Ye tan sóledu que precisa incredulidá

por que daquién-y diere de papiar con fechiza delicatessen.

Ta tan mancáu pela brunoise que llevó a cabu col cuchiellu la cocina,

que yá nun arresponde nin pel aciu’l llinguax innecesariu la llevedá.

Papia con desdeñu de la mano d’otros

qu’enxamás teníen que da-y de papiar ya nun sabe’l nome

verdaderu’l golor de la tierra ensugao tres un orbayu incorreutu,

babaya deconstruición de nadries diseicionaes

de les que naide más va poder cabildrar.

Pue que’l términu «petricor» seya una ñueva aceición

del diccionariu de lo illimitao.