Poesía

«Romance de la güela», de Claudia Elena Menéndez Fernández

  Por ti, muyer de los pueblos que te llevantes al alba col primer cantar del gallu y garres madraña y saya pa entamar con toles…

Claudia Elena Menéndez Fernández 16 de marzu de 2020 · 1 min de llectura

 

Por ti, muyer de los pueblos
que te llevantes al alba
col primer cantar del gallu
y garres madraña y saya
pa entamar con toles xeres:
Trepes y trepes per casa
fregues, llimpies, barres, llaves…
y el cocíu nunca falta.
La rayada’l sol da fuerte,
resuelles cola gadaña,
desbrozando señardaes,
de trabayar yá tas farta…
y nun pares un migayu,
duelte’l cuerpu, duelte l’alma
¡quién de ti s’escaeciera!
¡quién nun t’echare en falta!
Ai del día que nun teas,
yá naide como tu habrá,
que fuisti la pegollera
d’esta tierra que trabaya
por llabrase a fesoriazos
un futuru que mos valga…