
«Cantar a les pequeñes forgaxes del cielu», d’Alejandro «Alex» Fernandi
¡Forgaxuques de xelu!, qu’esnaláis llibremente pel cielu, cubríi col vuesu visu’l tarrén, allumái la nueche con bravén. Óyense…

¡Forgaxuques de xelu!, qu’esnaláis llibremente pel cielu, cubríi col vuesu visu’l tarrén, allumái la nueche con bravén. Óyense…

Si baxes a la oriella nun los despiertes d’ente l’estañu. Apaga les brúxules. Sobre l’agua, el reflexu…

Nesta tarde que mata, ya cuasi tapecía pola nueche, avérome al cristal que separta’l mundu d’esta vida…

Tanta tristura Bramen los vientos tanta tristura nesta tierra empruno. Tanta solombra que priende pelos caminos, tanta…

Sígote cola mirada, namás que dan les once, esperando que faigas lo mesmo de siempre. Lo mesmo…

Na nueche, entá se reflexen nel espeyu les mios goyeres hinchaes; quiciabes, de tanto pensar. Pálpoles cuasi…

Prestábame valtar toles muries que puedan medrar ente tu y yo. Prestábame contar tolos díes qu’hai a…

El mio pá enseñóme a entamar el periódicu per atrás y lleer, una a una, cada esquela …

Nestos tiempos de poesía: son les 22:35h. el supermercáu d’embaxo tira a los contenedores d’enfrente l’alimentu qu’empieza…

Vete pa les arriondes. qu’agora voi. pero qué pasa, ma? ente sollutos: nada, vete pa les arriondes.…