
«Llendes», de Cristina Menéndez Martín
L’orbayu pintaba’l rocíu nel mio pelo y el soníu del silenciu glayaba naquel llugar. Rises infinites blincando…

L’orbayu pintaba’l rocíu nel mio pelo y el soníu del silenciu glayaba naquel llugar. Rises infinites blincando…

De ti quédenme los silencios de los domingos amargos. Quédenme les veces enllenes de suaños por cumplir,…

Pa mi yeres llibertá, ciudá de mio. Tardes de fumu y rises al alcuentru de tiempos meyores.…

Me reselvu el derechu a no aprendel ingrés, a no atrangullal los mis ojus bala, puñu, insultu,…

Y cuando too fina, cuando too desapaez de les manes y los llabios, la cabeza nun posa…

Foles, la espluma ruempe nes muries como’l sol nel atapecer. Unos Güeyos -con mayúscules- tres la ventana…

Cenar poco y ver la tele ensin ver nada un sábadu pela nueche; darréu dir a la…

Hai delles pallabres que suenen como la paz: silenciu, branu, tu. Si les pronuncies sele, abriendo despacio…

Escueita Salamanca. Sí, Salamanca, fálute a ti. Güei yes probe, barroca nun yes ná lu que fuesti.…

Nun t’amurnies por min tate tranquilu nesi mundu, nun t’amurnies por min nun me vengas col to…